Vermicompostador, com utilitzar-lo

6 consells essencials

Ni mosquetes...

Per evitar l’aparició de mosquetes: no posar massa fruites i peles de fruites dolces, soterrar-les en comptes de col·locar-les a la superfície, augmentar la dosi de cartró, recobrir les deixalles d’una capa de terra i/o d’un drap. Si les mosquetes apareixen de manera abundant: retireu les deixalles contaminades i elimineu les mosquetes (amb una trampa per vespes o aspirador). Col·loqueu eventualment l’aspirador a l’exterior.

... Ni pudor

Un vermicompostador que està funcionant correctament fa olor de sotabosc. No obstant, hi ha dos fenòmens que poden provocar l’aparició de males olors:
La descomposició de cucs morts ofegats al recipient col•lector. Rebutjar el líquid “contaminat”.
La fermentació de les deixalles deguda a aportacions humides massa importants, i/o aportacions molt riques en residus dolços i/o una manca d’aeració. Afegir trossos del cartró d’envasos d’ous i airejar remenant les deixalles.

1. Començar progressivament
Sobre una de les dues safates, estendre el substrat en els que es troben els cucs sobre una capa composada de matèria rica en fibra (caixes d’ous o paper en trossets, turba...). Fer les primeres aportacions progressivament: 100 grams el primer dia, 200 grams al cap de 15 dies, etc...
Teniu paciència abans de passar a la safata següent!

2. Col·locar una matalàs humidificador sobre els residus
Els residus en descomposició s’haurien de recobrir d’un “matalàs d’humidificació” que es pot fer amb un drap vell de fibra natural (roba de jute, cotó, llana...), capses d’ous xafades, fulls de paper de cuina o bé un matalàs de cànem i/o de lli. Aquest matalàs, que s’ha de retirar o aixecar per incorporar residus, permet conservar una humitat constant en el vermicompostador.
3. Administrar les aportacions
Eviteu incorporar massa quantitat de residus de cop. Escampar una capa d’un a dos centímetres com a màxim sobre la safata superior. El ritme de les aportacions ha de seu lleuger. Pot variar entre un cop per setmana fins a un o dos cops per trimestre. Les vacances familiars de 3 o 4 setmanes no suposen cap problema per a l’alimentació dels cucs. En cas de tancament estival de l’escola, s’haurà de prendre la precaució de preveure una o dues aportacions.
4. Equilibrar les aportacions entre residus marrons i residus verds.
Als cucs els cal també una alimentació equilibrada. Un terç aproximadament de residus marrons (rics en carboni) és a dir capses d’ous de cartró, paper de cuina... 2/3 parts de residus verds (rics en nitrogen) és a dir, les peles de fruita i verdura, enciam... Cal evitar les peles de cebes i d’all, degut a la seva acidesa així com tota resta amanida. Ni carn, ni peix. Tampoc restes cuites.

5. Tallar els residus en trossos petits

Tallar els residus (tant els marrons com els verds) a trossets, afavoreix la seva descomposició pels microorganismes i, i per tant, la seva ingestió per als cucs. Pot resultar útil (i pràctic) conservar els residus alguns dies en una galleda abans de ficar-los al vermicompostador.
6. Mantenir la temperatura adequada
La temperatura ambient d’un interior (al voltant dels 20º) és perfecta tant per als cucs com per a la descomposició dels residus. A excepció d’una disminució del seu “rendiment”, els cucs no pateixen amb el fred, mentre se’ls preservi del gel...


Els resultats obtinguts

El bon “té de cucs”

El líquid, marró clar al principi i negre fosc a continuació, s’obté en la safata inferior del vermicompostador per filtratge de la humitat continguda en els residus. Esperar dues o tres setmanes per recollir les primeres gotes. La majoria dels models fabricats estan equipats d’una aixeta que permet recollir entre un i dos gots a la setmana. Durant les vacances és important deixar l’aixeta oberta i posar un recipient a sota per recollir el líquid fins la tornada.
Diluir un volum de “fertilitzant natural líquid” en una desena com a mínim de volums d’aigua abans de regar o arruixar les plantes.

El vermicompost

L’obtenció de vermicompost és més llarga (uns quants mesos). Depèn de la quantitat d’aportacions, de la temperatura, de la quantitat de cucs presents... Les modalitats de la seva recol·lecció depenen del model de vermicompostador utilitzat. En el cas dels models de safates, el compost es recull a les safates inferiors. Per al transplantament, el vermicompost s’utilitza generalment en una relació d’un terç de vermicompost per cada terç de sorra i cada terç de terra.